Idea clau 1: Els governs estan al servei de les empreses
«Els governs no estan protegint els ciutadans. Protegeixen les empreses. L’economia està per sobre dels Estats».
Una escena: Una persona mor víctima d’un accident laboral evitable. L’empresa no només no ha invertit prou en seguretat, sinó que no se’n fa càrrec. La directiva amenaça una familiar que protesta pel que ha succeït.
Tres qüestions per debatre:
- Les empreses defensen els interessos de la ciutadania i el de les persones que hi treballen?
- En cas de conflicte amb la societat civil o amb les persones que hi treballen, quines estratègies –legals o no– utilitzen per defensar els seus interessos?
- Les empreses tenen el mateix poder als països rics que als empobrits, i actuen amb la mateixa impunitat a uns que als altres?
Una realitat per conèixer: Quan els interessos econòmics entren en contradicció amb els interessos populars i de la classe treballadora, les empreses defensen els primers. Especialment a països del Sud la fi pot justificar qualsevol mitjà.
Una altra realitat per la qual lluitar: Les protestes i la pressió popular davant certes pràctiques empresarials, fan replantejar a les empreses les seves polítiques.
Idea clau 2: Els països del Sud no poden reemborsar el deute
«On han anat a parar llavors els diners? El país és ric. Per què les caixes de l’Estat estan buides?»
Una escena: Les dues actrius reprenen l’obra i parlen de la manca de diners del país mentre qui governa viu en l’opulència.
Tres qüestions per debatre:
- El govern no té prou diners per a serveis bàsics però sí per pagar a les empreses que fan grans infraestructures?
- La responsabilitat del deute està en governs del Sud corruptes o que malbaraten diners, en el creditors o en ambdós?
- Com és que els governants no responen amb la seva fortuna personal que han acumulat sagnant les arques públiques?
Una realitat per conèixer: Per l’obligació de pagar el deute, es deixen entrar les transnacionals estrangeres, es privatitza o es redueix la força de l’administració pública. Sovint governs corruptes del Sud treuen profit personal d’aquest impacte.
Una altra realitat per la qual lluitar: La pressió dels pobles del Sud i del Nord amb el suport de la comunitat internacional impedeix el manteniment de governs corruptes a països del Sud.
Idea clau 3: alternatives. Desenvolupament d'Àfrica
«Si no paguem, els creditors no es moriran. Si paguem nosaltres, som els que ens morirem. Els que ens han conduït a l’endeutament han jugat com es juga en un casino. Mentre ells guanyaven no hi havia debat, i ara que perden ens exigeixen el reemborsament».
Una escena: El director de la companyia de teatre recita un discurs sobre el deute extern. És el que va fer Thomas Sankara, president de Burkina Faso. Fou assassinat l’any 1987.
Tres qüestions per debatre:
- Quines necessitats es deixen de cobrir pel pagament del deute extern?
- Quan s’hauria de cancel•lar el deute extern i quan és just que es pagui?
- Qui hauria de decidir quin deute extern és immoral, els governs del Nord, els del Sud, els moviments socials, la societat civil, Nacions Unides?
Una realitat per conèixer: Per a molts països el pagament del deute impossibilita dur a terme polítiques i serveis bàsics i essencials per a la població, i els deixa en una situació d’endeutament i dependència permanent.
Una altra realitat per la qual lluitar: Es fa una auditoria amb la societat civil sobre el deute extern dels països empobrits per decidir quan no s’ha de pagar (ja sigui per les necessitats del país o per com s’ha concedit) i s’aboleix.
Algunes frases off the record
«Jo vull ser explícita. A vegades parlar clar serveix»
Dir les coses pel seu nom tot i què hi hagi persones que es molestin? Quan la realitat és dura és millor buscar formes suaus?
«Queremos hacer un discurso más estrictamente activista»
Es tracta de ser extremistes en el discurs o de dedicar l’energia a l’acció?
«Això està arribant aquí ara»
És molt diferent la crisi actual que tenim aquí amb la que fa anys que afecta els països empobrits?
«El Sur financia al Norte»
I quan el Nord finança el Sud, on van els diners?
«Utiliza la política como pretexto. Su interés no es la política, es el drama humano»
Es pot modificar una realitat indesitjada sense fer política? Només hi ha la manera de fer política dels partits?