Perquè el deute extern és il·legítim i immoral, i perquè determinat tipus d’ajudes governamentals al Sud no només no estan creant un món més just i equitatiu, sinó que estan incrementant els impactes indesitjables als pobles del Sud i estan augmentant la diferència entre aquests i les oligarquies dels seus països i les del Nord.
Als anys 70, a causa de l’augment del preu del petroli, els països exportadors incrementen les reserves de divises que ingressen als bancs internacionals, els quals s’omplen de diners. Els bancs ofereixen aquests excedents monetaris al Sud a baix interès, amb l’excusa de promocionar-ne el desenvolupament, quan en realitat l’únic que pretenen és afavorir el moviment de capitals per treure’n un rèdit. La prova d’això és que es dóna crèdit a dictadures i/o governs altament corruptes sense cap tipus de problema–inici del deute privat.
D’altra banda, durant aquells anys als països del Nord es produeix una forta crisi industrial precisament provocada per l’alt augment del petroli. Aquest fet en dificulta el mercat intern per l’augment de l’atur i la recessió econòmica. Aleshores, els estats industrialitzats ofereixen crèdits al Sud per promocionar la venda de béns i serveis de les seves empreses, amb l’excusa de millorar el poder adquisitiu del Sud. Aquests crèdits es donaran, per tant, condicionats a la compra de productes o serveis dels països rics, tampoc sense cap mirament sobre on es destinen. Aquest fet provoca que, per exemple, a l’Estat espanyol es donin molts crèdits per a la venda de material militar a dictadures –inici del deute bilateral.
Paral·lelament, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional augmenten considerablement els crèdits al Sud per afavorir la seva modernització i l’entrada al mercat mundial. Aquests crèdits tampoc no es donen amb cap garantia que els diners no violaran garanties dels drets més fonamentals de les poblacions on suposadament s’han de destinar –inici del deute multilateral.
Dos factors afavoririen que aquest endeutament poc després passés a ser insostenible per als governs del Sud i els posés en la situació que encara avui arrosseguen. D’una banda, l’augment unilateral des del Nord dels tipus d’interès (es tractava de crèdits a interès variable) i, d’altra banda, la caiguda espectacular dels preus de les matèries primeres i productes agrícoles (primera font d’ingressos per exportació d’aquests països) –inici d’un deute extern permanent i a la pràctica impagable.
El deute
Un deute pot ser privat (contret per una persona física o una organització jurídica, ja sigui una empresa o una entitat financera) o públic (contret per una administració pública d’àmbit municipal, regional o estatal). Cal considerar que atès que l’administració gestiona els diners de la ciutadania, els deutes públics també recauen sobre aquesta.
El deute pot ser intern (qui el contreu ho fa amb bancs o creditors del propi país) o extern (contret amb bancs o creditors de fora el país).
El deute públic extern es pot haver contret amb institucions financeres internacionals com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (deute multilateral), amb altres administracions públiques (deute bilateral) o amb la banca privada o altres actors privats: fons d’inversions, fons de pensions, assegurances, bancs i estalviadors (deute privat).
Les administracions públiques del Nord, la seva banca i les empreses només consideren com a deutes reconeguts els deutes financers. Els moviments socials i alguns governs dels països empobrits defensen que hi ha altres tipus de deute que s’obvien i no estan reconeguts ni pel Nord ni per les oligarquies del Sud (en connivència amb les del Nord). Aquests tipus de deutes els tindrien les administracions i empreses del Nord envers el Sud. Poden ser deutes ecològics (contrets per la contaminació d’empreses i negocis del Nord en aquests països, l’espoliació de recursos naturals, etc.), deutes socials (contrets per la precarització laboral, el desplaçament forçat de pobles, etc.) i deutes històrics (contrets per l’impacte de colonitzacions culturals, polítiques i econòmiques prèvies).
Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)
L’ajuda oficial al desenvolupament agrupa els recursos econòmics, materials i els serveis que una administració pública dedica per afavorir el desenvolupament social i econòmic dels països empobrits.
L’ajuda pot ser en forma de crèdit tou (a baix interès o amb períodes de retorn llargs) o de donació.
L’ajuda pot ser condicionada (per exemple, per desenvolupar determinat tipus de programes definits per l’administració atorgant o per contractar empreses que volen obrir nous mercats del país que l’ofereix) o lliure (sense cap tipus de condicionalitat).
Els benefactors de l’ajuda poden ser organitzacions del Sud (administració, empreses o entitats civils) o del Nord (organitzacions no governamentals o empreses) amb el compromís d’intervenir en aquells països.
...sobre el deute
Contraure un deute pot facilitar que un país realitzi programes necessaris i socialment útils, tot i no disposar de diners .
...però la pràctica
El deute extern dels països del Sud pot haver estat una solució conjuntural, però ha acabat sent un problema estructural que se segueix arrossegant i que està obligant a governar per intentar pagar el deute més que no pas per a la població. Això ha estat així per diferents motius:
A més, en moltes ocasions els deutes són immorals o il·legítims perquè:
... sobre l'ajuda oficial al desenvolupament
L’ajuda que el Sud rep del Nord pot disminuir les diferències, fomentar la solidaritat mútua i fer un món més just i equitatiu.
...però la pràctica
L’ajuda sovint ha estat acompanyada de l’obligatorietat de contractar empreses del país que concedeix l’ajuda, que en realitat el que volen es obrir-se a nous mercats. Així, quan aquestes s’instal·len al Sud (amb concessions de telefonia, electricitat, aigua, etc.) debiliten l’economia del país i repatrien força més diners dels que inicialment el país ha rebut.
L’entrada d’empreses estrangeres que es fan amb la gestió de serveis públics o de grans infraestructures, provoca:
El deute extern dels països del Sud sovint és impagable –només es poden cobrir els interessos però no amortitzar-los–, immoral –perquè el seu pagament impedeix que els governs dediquin diners per a polítiques prioritàries (salut, educació, sobirania alimentària, etc.)–, i il·legítim –perquè s’han concedit tot i saber que servirien per enriquir elits corruptes, per fomentar negocis d’empreses transnacionals que espolien recursos, o per a activitats militars o policials de repressió de la ciutadania.
El deute i la dependència associada s’utilitza per obligar aquests països a aplicar polítiques socials i econòmiques que debilitaran l’administració pública en tots els àmbits tret del militar i el de seguretat, i afavoriran la seva participació en situació d’inferioritat als mercats mundials. Aquestes iniciatives perjudicaran els pobles i la sostenibilitat ambiental, però beneficiaran les oligarquies i les empreses transnacionals financeres, de serveis i de producció bàsicament dels països enriquits.
En l’actual crisi del deute, als països del Nord s’estan aplicant les mateixes receptes que s’han emprat durant dècades als països del Sud. I probablement els impactes d’aquestes polítiques sobre les poblacions d’uns i altres seran molt semblants. Davant una mateixa situació (excés d’endeutaments privats i públics), s’estan aplicant unes “solucions” (nacionalitzacions de deutes privats, retallades socials, privatització dels serveis públics, etc.) que faran que els impactes negatius recaiguin en la classe treballadora, en les persones en processos d’exclusió social i en el medi ambient. I, per altra banda, els sectors que en sortiran guanyant seran els mateixos: les classes propietàries del capital.
D’una banda, l’ajuda oficial al desenvolupament sovint crea més deute extern i, per tant, més dependència. I d’altra banda, en ocasions és una forma indirecta de subvencionar empreses espanyoles, en la mesura que incrementa les seves oportunitats de negoci als països de la perifèria en lloc d’afavorir la justícia, els drets humans o l’autonomia dels pobles.
Llibres
Webs
Vídeos
Documents
Aquí
Allà
L’ajuda oficial al desenvolupament és una ajuda per als pobles del Sud o per als interessos econòmics del Nord?
El deute extern és una estratègia per augmentar la dependència política i econòmica del Sud envers el Nord?
¿La ayuda oficial al desarrollo ayuda a los pueblos del Sur o a los intereses económicos del Norte?
¿La deuda externa es una estrategia para aumentar la dependencia política y económica del Sur respecto al Norte?
¿Se puede considerar ayuda un dinero que va dirigido a comprar armamento o a privatizar un servicio público y que se quedará en manos de una empresa de un país del Norte?
· Els diners que tinc estalviats no han de servir per ser invertits en armament, per especular, o per finançar projectes amb alt impacte ambiental.
· Amb la meva participació econòmica a projectes del Sud no s’ha de fomentar la dependència envers el Nord o l’assistencialisme, sinó l’autonomia i les relacions igualitàries.
· L’ajuda al desenvolupament no s’ha de dedicar a enfortir empreses d’aquí sinó a iniciatives de les comunitats del Sud que lluiten per modificar estructures que mantenen la desigualtat.
· Passo els estalvis que tinc de la banca tradicional a la banca ètica o a fons socialment compromesos.
· Faig objecció fiscal a l’IRPF del percentatge destinat a despeses militars, i l’ingresso a una organització que treballa per la pau o la justícia.
· Pago la totalitat dels impostos per enfortir l’administració pública, i marco l’opció optativa de l’IRPF per augmentar el finançament dels projectes socials.
Gestiono de manera ètica els diners públics (subsidis, pensions, ajudes, etc.) i tinc en compte que pertanyen a tota la ciutadania.
· Els moviments socials del Sud i del Nord han de poder conèixer i analitzar el deute extern públic per saber si és legítim o immoral.
· S’ha d’abolir i repudiar el deute dels països del Sud quan el seu govern no pot cobrir les necessitats bàsiques de la població, quan ha servit per enriquir estructures corruptes o quan s’ha concedit en funció dels interessos del país donant.
· Els països del Sud han de poder ser sobirans i tenir independència econòmica de l’exterior.
· Entrem com a socis en projectes col·lectius de finances ètiques.
· Passem els comptes corrents a la banca ètica o a fons socialment compromesos, que donen crèdits a baix interès per a projectes socials i ambientals, i els emprem per demanar crèdits quan en necessitem.
· Demanem transparència a la banca i denunciem les seves pràctiques immorals i especulatives.
· Gestionem de manera ètica els diners públics (subvencions, convenis, serveis i activitats) i les donacions privades.
Per a l’aplicació d’una fiscalitat progressiva, que fa que pagui qui més té, i per a la reducció dels impostos plans, els que graven a tothom per igual, per augmentar la fiscalitat de les grans fortunes i de les transnacionals, per evitar la fuga de capitals del Sud cap als bancs del Nord, i per a l’abolició del deute extern immoral i il·legítim.
http://www.jubileosuramericas.org
Per a la denúncia dels negocis fraudulents de la banca, de la influència que exerceixen en la política social i econòmica dels governs, i dels seus vincles amb estats totalitaris, armament o altres amb impactes nefastos en el medi ambient o en les comunitats.
Idea clau 1: Els governs estan al servei de les empreses
«Els governs no estan protegint els ciutadans. Protegeixen les empreses. L’economia està per sobre dels Estats».
Una escena: Una persona mor víctima d’un accident laboral evitable. L’empresa no només no ha invertit prou en seguretat, sinó que no se’n fa càrrec. La directiva amenaça una familiar que protesta pel que ha succeït.
Tres qüestions per debatre:
- Les empreses defensen els interessos de la ciutadania i el de les persones que hi treballen?
- En cas de conflicte amb la societat civil o amb les persones que hi treballen, quines estratègies –legals o no– utilitzen per defensar els seus interessos?
- Les empreses tenen el mateix poder als països rics que als empobrits, i actuen amb la mateixa impunitat a uns que als altres?
Una realitat per conèixer: Quan els interessos econòmics entren en contradicció amb els interessos populars i de la classe treballadora, les empreses defensen els primers. Especialment a països del Sud la fi pot justificar qualsevol mitjà.
Una altra realitat per la qual lluitar: Les protestes i la pressió popular davant certes pràctiques empresarials, fan replantejar a les empreses les seves polítiques.
Idea clau 2: Els països del Sud no poden reemborsar el deute
«On han anat a parar llavors els diners? El país és ric. Per què les caixes de l’Estat estan buides?»
Una escena: Les dues actrius reprenen l’obra i parlen de la manca de diners del país mentre qui governa viu en l’opulència.
Tres qüestions per debatre:
- El govern no té prou diners per a serveis bàsics però sí per pagar a les empreses que fan grans infraestructures?
- La responsabilitat del deute està en governs del Sud corruptes o que malbaraten diners, en el creditors o en ambdós?
- Com és que els governants no responen amb la seva fortuna personal que han acumulat sagnant les arques públiques?
Una realitat per conèixer: Per l’obligació de pagar el deute, es deixen entrar les transnacionals estrangeres, es privatitza o es redueix la força de l’administració pública. Sovint governs corruptes del Sud treuen profit personal d’aquest impacte.
Una altra realitat per la qual lluitar: La pressió dels pobles del Sud i del Nord amb el suport de la comunitat internacional impedeix el manteniment de governs corruptes a països del Sud.
Idea clau 3: alternatives. Desenvolupament d'Àfrica
«Si no paguem, els creditors no es moriran. Si paguem nosaltres, som els que ens morirem. Els que ens han conduït a l’endeutament han jugat com es juga en un casino. Mentre ells guanyaven no hi havia debat, i ara que perden ens exigeixen el reemborsament».
Una escena: El director de la companyia de teatre recita un discurs sobre el deute extern. És el que va fer Thomas Sankara, president de Burkina Faso. Fou assassinat l’any 1987.
Tres qüestions per debatre:
- Quines necessitats es deixen de cobrir pel pagament del deute extern?
- Quan s’hauria de cancel•lar el deute extern i quan és just que es pagui?
- Qui hauria de decidir quin deute extern és immoral, els governs del Nord, els del Sud, els moviments socials, la societat civil, Nacions Unides?
Una realitat per conèixer: Per a molts països el pagament del deute impossibilita dur a terme polítiques i serveis bàsics i essencials per a la població, i els deixa en una situació d’endeutament i dependència permanent.
Una altra realitat per la qual lluitar: Es fa una auditoria amb la societat civil sobre el deute extern dels països empobrits per decidir quan no s’ha de pagar (ja sigui per les necessitats del país o per com s’ha concedit) i s’aboleix.
Algunes frases off the record
«Jo vull ser explícita. A vegades parlar clar serveix»
Dir les coses pel seu nom tot i què hi hagi persones que es molestin? Quan la realitat és dura és millor buscar formes suaus?
«Queremos hacer un discurso más estrictamente activista»
Es tracta de ser extremistes en el discurs o de dedicar l’energia a l’acció?
«Això està arribant aquí ara»
És molt diferent la crisi actual que tenim aquí amb la que fa anys que afecta els països empobrits?
«El Sur financia al Norte»
I quan el Nord finança el Sud, on van els diners?
«Utiliza la política como pretexto. Su interés no es la política, es el drama humano»
Es pot modificar una realitat indesitjada sense fer política? Només hi ha la manera de fer política dels partits?
Pocs visqueren feliços, moltes sobrevivien [EdPAC]
Conte-història sobre el deute extern dels països empobrits, per a persones que no tenen nocions del tema.
Exposició "Deute extern i altres deutes, una fàbrica de pobresa” [ODG].
Deu plafons que pretenen fomentar la reflexió sobre diferents mecanismes que generen la pobresa, i que se centren especialment en la problemàtica del deute extern i altres deutes, com el social o l'ecològic.
Inteferències creada por Quepo i ODG està sota una Llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported. Creada a partir de l’obra a www.interferencies.cc. Permisos més enllá d’aquesta llicència estan disponibles en anglès a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/legalcode.